El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha declarat definitivament  nul·la la remodelació de la carretera del Montseny, que l’Ajuntament de CiU va aprovar el 9 de febrer de 2006. La conseqüència immediata d’aquesta declaració de nul·litat és que el Consistori, mancat de tresoreria i immers en una situació econòmica extremadament difícil, haurà de retornar als veïns de la carretera els diners que van pagar en concepte de contribucions especials.

Per contra, l’equip de govern convergent sosté que la devolució dels diners només correspondrà als veïns que van promoure el recurs contra el projecte de reforma de la carretera, de manera que la resta del veïnat no rebrà cap mena de compensació econòmica. Tanmateix, el 30 de novembre de 2012, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va determinar que la declaració de nul·litat del projecte de remodelació de la carretera 'acarrea también la devolución de las cantidades indebidamente ingresadas, con sus correspondientes intereses', sense especificar que els beneficiaris del reemborsament fossin exclusivament els promotors de l’acció judicial contra l’Ajuntament, com sosté l’equip de govern de CiU.

Sigui com sigui, el que és inqüestionable és que la justícia ha declarat nul el projecte de remodelació de la carretera i ara l’equip de govern municipal de CiU hauria de tornar els diners que va cobrar en concepte de contribucions especials més els interessos que corresponguin.

L’11 de juny de 2010, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va considerar que el projecte de remodelació de la carretera no es podia considerar una “obra d’urbanització”, sinó una “obra ordinària”, la qual cosa implicava que l’Ajuntament disposava de 6 mesos per aprovar definitivament el projecte. Tanmateix, l’equip de Govern de CiU va tardar 6 mesos i 6 dies a aprovar-lo i, en conseqüència, el procediment va caducar i l’acte d’aprovació del projecte es va considerar nul de ple dret.

A instàncies de la secretaria de l’Ajuntament, l’equip de govern convergent va maniobrar per intentar, a través d’una cabriola jurídica, passar per alt la declaració de nul·litat del projecte de reforma de la carretera del Montseny. L’estratègia (fallida) va consistir a avaluar la nul·litat declarada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a anul·labilitat, perquè d’aquesta manera les conseqüències jurídiques de la sentència de nul·litat eren diferents.

Un acte anul·lable implica que és possible convalidar-lo durant un termini establert i produeix mentrestant o una vegada esgotat aquell termini plens efectes jurídics. D’aquesta manera, el ple de l’Ajuntament de 10 de novembre de 2011 va aprovar (amb l’excepció de la CUP) de nou el projecte de l’obra de reforma de la carretera del Montseny amb l’objectiu de convertir en legal el que els tribunals havien declarat com a il·legal. La cabriola jurídica no va funcionar perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la sentència de 28 d’octubre de 2012, va sentenciar que 'no estamos ante ningún supuesto en que, concurriendo un defecto formal, el mismo pudiera subsanarse con efectos “ex tunc”, esto es retrotrayendo los efectos al momento inicial. Por el contrario, las propias modificaciones que se citan obligan a entender que sus efectos únicamente serían “ex nunc”, esto es, hacia el futuro'. És a dir, que la declaració del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no era d’anul·labilitat, com defensava l’equip de govern de CiU, assessorat per la secretaria municipal, sinó nul. En conseqüència, el cobrament de les contribucions especials al veïnat de la carretera era il·legítim i, per tant, ara, l’Ajuntament, obligat per la sentència judicial (sense possibilitat de recurs), haurà de retornar als veïns els diners que van pagar per sufragar les obres de remodelació de la carretera del Montseny. El líder messiànic de CiU, Jordi Pujol, deia que “la feia ben feta no té fronteres”. Segur. Però la mal feta es paga cara. Encara més si l’Ajuntament, com en el cas de Sant Esteve, quan obra el calaix no hi troba ni un cèntim d’euro.