Dissabte 18 d'abril la CUP de Sant Esteve va presentar tant la seva candidatura com la seva proposta inicial per aun nou i millor Sant Esteve. A l'acte, dut a terme al Casal de la gent gran hi van assistir gairebé 100 persones.
En primer lloc es varen anomenar a tots els integrants de la llista aprovada per l'assemblea. Aquí els teniu:
1. Víctor Reixach
2. Júlia Galí
3. Arnau Comas
4. Carles López
5. Carme Guillamon
6. Joana Pujol
7. Alfons Bosch
8. Joan Baixas
9. Magí Serra
10. Martina Güell
11. Maria Pilar Pou
Seguidament, Víctor Reixach, cap de llista a les properes eleccions, va desgranar els eixos centrals de la prosposta. Us n'adjuntem la transcripció. Per acabar, Júlia Galí (número 2), Joana Pujol (número 5) i Arnau Comas (número 3) van desgranar les propostes sobre cultura, joventut i independència. L'acte va acabar amb la presentació del pressupost de campanya i amb un piscolabis pels assistents.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
PROPOSTA ESTRATÈGICA PER A UN NOU SANT ESTEVE
CUP- SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA
Aquest document és una reflexió oberta a altres opinions i a la crítica, perquè tenim molt clares dues coses: primera; que és clau escoltar i, segona; que s’aprèn més de la crítica que no pas de l’afalac.
Per què volem guanyAr?
HIGIENE DEMOCRÀTICA. En els últims 32 anys, CiU n’ha governat 28 a Sant Esteve. Una decisió del poble absolutament democràtica i que no prejutja res. Tanmateix, i en el context actual de canvi polític, considerem que és necessari, només per higiene democràtica, un canvi del partit polític de govern a Sant Esteve. 28 ANYS DE GOVERNS DE CIU EN SÓN MASSA.
PORTEM MOLTS ANYS A L’OPOSICIÓ. I DES DE L’OPOSCIO NO ES PODEN CANVIAR POLÍTIQUES NI TAMPOC INÈRCIES QUE VÉNEN DE LLUNY. 8 anys a l’oposició ens han demostrat que picar pedra des de l’altra banda de la tanca té un recorregut curt i limitat. Durant aquests 8 anys, hem explicat la nostra alternativa, però s’ha quedat entre les quatre parets de l’Ajuntament.
SOM UN EQUIP PREPARAT. Volem guanyar perquè som un equip de gent amb prou experiència professional i amb anys de militància política per encarar amb solvència el repte de governar Sant Esteve.
I, ÒBVIAMENT, VOLEM GUANYAR PER FER EFECTIU EL NOSTRE PROJECTE POLÍTIC. Un projecte polític impregnat d’una premissa bàsica: volem transcendir la política sustentada en el principi “d’allò que s’ha fet sempre” i també volem anar més enllà de la política que podríem dir-ne de “manteniment”. És a dir, la política que es limita a “conservar en bon estat” allò que tenim. Perquè fer això no és una opció política, sinó el que s’ha de fer. Però cal anar més enllà. Des de la CUP, el que perseguim és encarar els reptes que plateja un poble com Sant Esteve i aprofitar-ne les potencialitats per rellançar Sant Esteve de cara el futur.
I aquesta no és una mera aposta política de la CUP, sinó que considerem que és una obligació. Una obligació que se sustenta en dues raons:
1. Catalunya viu una revolució democràtica que persegueix construir un nou país. Un país lliure i independent. Per tant, tothom: la gent i les administracions, entre les quals, òbviament, els ajuntaments, tots junts hem d’empènyer per construir aquest nou país; lliure, just i solidari. VIVIM UN CONTEXT POLÍTIC NACIONAL DE CANVI, QUE A SANT ESTEVE TAMBÉ S’HA DE FER SENTIR EN TOTS ELS ÀMBITS. Per la CUP de Sant Esteve, la independència és un dels eixos programàtics.
2. Aquesta premissa ens obliga a no abordar Sant Esteve com una realitat desconnectada de l’entorn que l’envolta, sinó, al contrari, inserida en aquesta realitat, perquè les problemàtiques són compartides amb els nostres veïns, i com explicarem, la sortida dels reptes i problemes o és cooperativa i de la mà dels altres o és impossible.
És des d’aquesta doble perspectiva que formulem aquesta reflexió al voltant del nostre projecte polític. Abans de fer-ho, considerem oportú
DELIMITAR el terreny de joc polític on volem governar
QUÈ ÉS SANT ESTEVE?
a. Municipi de 2.532 habitants;
b. Pressupost de 2,5 milions (és a dir, 400 milions de pessetes);
c.D’aquest pressupost només som capaços de generar el 57% dels ingressos;
d. El 60% del pressupost serveix per fer funcionar la maquinària.
e. Poble ubicat entre dos parcs naturals, travessat per un riu i dues rieres, i amb un pantà.
Aquestes dades ens constaten tres evidències:
1.Que la independència econòmica de Sant Esteve és limitada;
2.Que vivim en un entorn privilegiat. Una evidència, però que, com veurem, massa sovint oblidem i releguem a segon terme.
3.I que som un poble petit; no cal ser gaire perspicaç per adonar-se’n
Sobre aquesta tríada, que suposa reptes i potencialitats, la CUP construeix la seva proposta de projecte polític per Sant Esteve:
COMENCEN PER LA MANCA D’INDEPENDÈNCIA ECONÒMICA. Aquesta manca d’independència es manifesta en dues vessants:
1. DEPENDÈNCIA ECONÒMICA D’ALTRES ADMINISTRACIONS. Com a poble no som capaços de generar tots els diners que necessitem per atendre les despeses derivades de l’acció de govern. Per tant, restem pendent del diners que provenen d’altres administracions: Estat espanyol, Generalitat i Diputació de Barcelona, principalment.
2. MAJORIA DE LA DESPESA PER FER FUNCIONAR LA MAQUINÀRIA. Dels diners de què disposa l’Ajuntament de Sant Esteve, el 60% es destina a fer funcionar la maquinària. És a dir, encendre i apagar l’enllumenat públic cada dia; recollir les escombraries; pagar les nòmines dels 20 treballadors de l’ajuntament; pagar els càrrecs polítics o fer front a la despesa financera.
El mal finançament del ajuntaments no és un problema exclusiu de Sant Esteve. L’Estat espanyol mai no s’ha confiat en el poder local. L’Estat espanyol és dels estats de la UE en què els municipis gestionen menys percentatge del PIB. I aquesta manca de diners explica en bona part la borratxera del totxo i el ciment que vam viure en el cicle que va de finals dels noranta fins el 2008. Els ajuntaments van veure en la promoció de la construcció i la requalificació de terrenys una manera alternativa de finançar-se.
SUPERAR LA MIGRADESA ECONÒMICA. Des de la CUP considerem que una estratègia per superar el repte de la manca de diners és estrènyer i aprofundir la relació amb els pobles veïns. És a dir, Palau i Sant Celoni. No només perquè ens permetrà superar el repte de la manca de diners, sinó també perquè la coordinació amb Palau i Sant Celoni garantirà una millor planificació de les polítiques públiques (com explicarem) i permetrà oferir uns serveis millors a la gent.
Entre els tres municipis existeixen tres cordons umbilicals:
1. Un de natural; el riu Tordera;
2. Un d’artificial: la drecera i el carril bici;
3. I un d’humà: el flux continuat de persones que van amunt i avall entre els tres municipis per raons diverses.
Sorprenentment, aquesta vincle manifestat en aquests tres cordons umbilicals no té traducció política.
Per tant, d’entrada i per començar, proposem crear la taula dels tres municipis perquè, almenys, regularment governs i oposició dels tres pobles es reuneixen per compartir problemes i solucions, i plantejar alternatives comunes.
No és lògic que Palau i Sant Esteve no es coordinin a l’hora d’abordar el planejament urbanístic o no comparteixen parers sobre transport públic, serveis socials o política cultural. Per tant, una aposta de la CUP és cooperar políticament amb Palau i Sant Celoni.
VIVIM EN UN ENTORN PRIVILEGIAT. Quan hem caracteritzat Sant Esteve, hem dit que, a més de la manca d’autonomia econòmica i que el poble és petit, també hem apuntat que vivim en un entorn privilegiat. I des de la CUP considerem que aquest entorn magnífic no es reprodueix en el model de poble que han creat els diferents governs que han manat a Sant Esteve.
Dos exemples:
1. MANIA DE REPRODUIR LÒGIQUES URBANES. És paradoxal la tendència que tenim a reproduir lògiques urbanes absolutament desajustades amb l’entorn privilegiat en què vivim. I quan parlem de lògiques urbanes ens referim, per exemple, que a Sant Esteve el cotxe té una posició dominant: l’espai públic ocupat massivament per cotxes i a més de forma desendreçada; voreres, en alguns casos, de dos pams d’amplada; o, per exemple, l’hàbit de portar la canalla a l’escola amb cotxe. És una prioritat convertir Sant Esteve en un poble on els vianants i la mobilitat lenta (a peu o en bicicleta) siguin la prioritat. Aquesta aposta transformarà la fisonomia del poble i el farà més habitable. Dues mostres: el carrer major i treure els cotxes de la carretera.
2. VIURE D’ESQUENA A L’ENTORN PRIVILEGIAT. No hem sabut posar en valor l’entorn natural i agrícola que ens envolta. Com a poble, hi vivim massa d’esquenes. És necessari canviar aquesta lògica i obrir-nos, interactuar i protegir el paisatge que ens envolta i el sòl no urbanitzable del poble.
En aquest sentit, des de la CUP apostem per treballar per redactar dos instruments de planificació territorial que considerem claus per adequar la fisonomia de Sant Esteve a l’entorn privilegiat en què s’ubica el poble.
1. PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL BAIX MONTSENY. Apostem per promoure el Pla director urbanístic del Baix Montseny. Per què? Perquè permetrà coordinar la planificació del territori a nivell supramunicipal, des d’una visió conjunta i en coherència amb l’entorn. La planificació caldrà centrar-la en tres eixos:
a. Espais oberts. Establint mesures d’ordenació, gestió i protecció del sòl no urbanitzable, que garanteixin la connectivitat ecològica entre el Montseny i el Montnegre.
b. Sistema d’assentaments urbans i industrials. Definint els desenvolupaments urbanístics i industrials des d’una visió comuna, dissenyant un pla d’equipaments d’acord amb les necessitats socials i econòmiques, fixant polítiques comunes i coordinades d’accés a l’habitatge i promocionant l’eficiència energètica i l’estalvi d’aigua.
c. Infraestructures de mobilitat. Definint el model de mobilitat, redissenyant la xarxa local i comarcal i establint polítiques comunes de foment del transport públic interurbà.
2. PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM). Des de la CUP apostem per redactar una nova normativa d’ordenació urbanística municipal. Tècnicament es diu POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal). Aquesta norma permet ordenar urbanísticament el poble amb la perspectiva de 15/20 anys vista. Aquest instrument de planejament defineix la qualificació dels terrenys; la tipologia i models d’habitatges; l’ordenació de la mobilitat; o la protecció d’espais naturals
Podem afirmar que Sant Esteve és dels pocs pobles de Catalunya que no ha redactat un POUM. Ens regim per unes normes urbanístiques que daten, atenció, del 1982. És a dir, fa 33 anys unes persones van redactar unes normes que han configurat la fisonomia del poble fins avui. És evident que el context de fa 33 anys no és el mateix del d’avui. Per tant, cal redactar un POUM. És una urgència. No d’ara, sinó de fa molts anys. Podríem preguntar als Governs de CiU, que han governat tants anys, perquè no ho han fet.
El POUM hauria de pivotar sobre tres bases clau:
1. Establir el mecanismes per evitar nous desenvolupaments urbanístics;
2.Configurar un poble des de la perspectiva de les necessitats de les persones i de la mobilitat lenta;
3. Garantir la conservació dels diferents ambients forestals, fluvials i agrícoles, i mantenir-ne el valor ecològic, social, històric i paisatgístic;
POBLET FRANCÈS. És a dir, perquè se’ns entengui, des de la CUP ens agradaria que Sant Esteve s’assemblés a un d’aquests poblets francesos ben endreçats i ordenats. On allò que preval és la protecció de l’espai públic i l’interès col·lectiu.
SAREB. En aquest sentit, un breu apunt referent a la deixadesa. A Sant Esteve disposem de dos locals propietat d’una entitat financera intervinguda. Un a la carretera i un altre al carrer major. Ambdós són una metàfora de la impunitat dels bancs. I, especialment, el de la carretera, transmet deixadesa. Des de la CUP iniciarem tots els tràmits necessaris davant de la SAREB, el banc creat per engolir tots els productes tòxics de les entitats intervingudes, perquè cedeixi ambdós locals a l’Ajuntament per destinar-los a l’ús que es consideri més adient.
FINALMENT, DELS TRETS AMB QUÈ HEM CARACTERITZAT SANT ESTEVE, ENS FALTA ABORDAR EL QUE “SOM UN POBLE PETIT”
Ser un poble petit té avantatges. Un dels principals avantatges és la possibilitat que el Govern municipal interactuï amb els veïns i les veïnes. Però no només perquè la proximitat propicia trobades amb la gent, que deriven en una conversa informal sobre diferents problemes relatius al poble, sinó que des del govern municipal s’ha tenir la voluntat d’informar al màxim i de forma regular a la gent.
Sense informació la gent no es pot comprometre políticament. La informació és garantia de compromís. En un debat sobre un assumpte determinat, qui té més informació parteix amb avantatge. Per tant, sense informació tampoc es pot pretendre que la gent participi.
D’aquesta manera, des de la CUP ens comprometem a informar els veïns i les veïnes.
Considerem que fins ara això no s’ha fet. Dues metàfores que ho il·lustren:
1. PLENS. A Sant Esteve, els plens s’han celebrat sempre els dijous a quarts de deu del vespre. Un dia i hora que no propicia gaire l’assistència de gent.
2. PLAFÓ INFORMATIU. A Sant Esteve només hi ha un plafó on l’Ajuntament podria penjar informació: està ubicat a la zona verda del carrer Verge de Montserrat. Fa anys que no l’Ajuntament no hi penja res. Ara només hi ha propaganda electoral.
Des de la CUP volem canviar aquesta lògica i convertir la informació en un dels pilars de la nostra acció de govern.
Com ho farem:
1. Augmentar àmpliament la periodicitat del butlletí municipal i publicar-ne de monogràfics, per exemple, per informar dels pressupostos;
2. Dinamitzar la pàgina web i xarxes socials;
3. Convocar audiència públiques per informar de l’acció de govern, per exemple, una de monogràfica per presentar els pressupostos abans d’aprovar-los;
4. Instal·lar plafons informatius a les zones de major concurrència de San Esteve;
5. Modificar el ROM, que és la normativa que, entre d’altres qüestions, permet reglamentar processos d’informació i participació. En aquest sentit, per exemple, i apel·lant a la metàfora abans citada, des de la CUP apostem per canviar l’hora i el dia dels plens per permetre i facilitar, no només l’assistència de la gent, sinó també la participació, en forma d’interpel·lacions o preguntes.
En aquesta lògica d’informar al màxim al veïnat, dues qüestions més:
1. SANTA MARAGARIDA. Sant Esteve presenta una especificitat en la configuració territorial del poble. És a dir, tenim un nucli segregat del poble; Santa Margarita. Considerem que aquesta especificitat també és una oportunitat per estudiar la possibilitat de separar del pressupost municipal un part exclusivament per Santa Margarita. És a dir, que Santa Margarita tingui un pressupost propi sobre el qual puguin decidir els veïns.
2. PARTCIPACIÓ. En aquesta mateixa lògica que siguin els veïns que gestionin el pressupost, no descartem al final de la legislatura, per allò d’abans garantir que els veïns tinguin la màxima informació possible, de sotmetre a consulta una part de la partida d’inversions de l’ajuntament.
Finalment, i com a culminació final d’aquesta aposta per la informació màxima, des de la CUP volem COMPTES CLARS.
Divendres passat, en Salvador explicava en la presentació d’en Dani com a alcaldable de CiU, que estava orgullós de poder deixar l’Ajuntament “net”. Es referia a la circumstància de tenir els comptes ordenats. Fins fa res, l’Ajuntament de Sant Esteve aprovava els pressupostos molt fora de termini i abans d’aprovar-los no liquidava el pressupost de l’any anterior, sinó en alguns casos el de feia tres anys. És a dir, la gestió comptable i financera era un caos absolut.
Ara sembla que això s’ha acabat. Tanmateix, després de vuit anys a l’Ajuntament jo encara no entenc com es quadra el pressupost i com es liquida. Tot això ho expliquem perquè la CUP aposta per fer una auditoria interna per aclarir la comptabilitat de l’Ajuntament i, d’aquesta manera, poder començar a fer una gestió econòmica curosa i transparent.
PER ÚLTIM, ENS QUEDA PARLAR DE LES PERSONES, DELS VEÏNS I DE LES VEÏNES QUE VIUEN A SANT ESTEVE
Recollida d’escombraries. L’objectiu estratègic és el residu zero. Des de la CUP considerem que cal una intervenció urgent pel que fa al model de recollida d’escombraries. És evident que el model actual no funciona i comporta deixadesa. El sistema de contenidors soterrats no només no funciona, sinó que és ruïnós; la tríada groga, blava i verda de contenidors és vella i està mal distribuïda, i el petit contenidor marró de la fracció orgànica ha desaparegut. Per això apostem per impulsar el sistema de recollida d’escombraries anomenat “porta a port”. Per què?
1. Perquè es passa d'una mitjana del 30% de selectiva a una mitjana d'un 70%;
2. Perquè els costos globals, comparats amb una recollida en contenidors, són equiparables;
3. Perquè el sistema que defensa el Consorci de Residus del Vallès Oriental i el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila.
Ara bé, perquè aquest sistema de recollida d’escombraries funcioni és fonamental que existeixi consens polític i la implicació dels veïns i de les veïnes. Des de la CUP no ho tirarem endavant si no concorren aquestes dues variables. I aquí recuperem el que dèiem el principi: vivim un moment polític que ens obliga a prendre decisions atrevides per millorar el benestar de la gent i també preservar el medi. I aquesta és una aposta que apel·la a tothom. Tots ens hem d’implicar per aconseguir construir un país nou.
ENERGIA. Com que està de moda presentar els alemanys, nosaltres també ho farem per citar dues dades:
1. El 10% dels alemanys (8 milions de ciutadans) ja es produeixen l’electricitat mitjançant plaques solars; 130.000 ciutadans han creat cooperatives energètiques i hi han invertit 1.200 milions d’euros;
2. El 50% de la capacitat renovable instal·lada a Alemanya l’ha desenvolupat i és propietat de petits inversors (11% dels quals agricultors). Els grans consorcis només són propietaris del 5% de les instal·lacions (el contrari que a l’Estat espanyol).
Aquest és el camí. I des de l’Ajuntament de Sant Esteve hem d’iniciar un procés de desconnexió de l’oligopoli elèctric que controla el mercat. Per això, des de la CUP apostem per avançar en firmar convenis amb la cooperativa Som Energia i engegar els projectes necessaris per autoabastir-nos d’energia.
ATENCIÓ A LES PERSONES. Des d’aquesta perspectiva apostem per:
1. Persones que pateixen. Volem fer una diagnosi de les persones que pateixen majors dificultats per a partir d’aquí adoptar les mesures, no només d’emergència, sinó també aquelles que els permetin sobreposar-se a la situació de precarietat en què viuen. I ho volem fer en coordinació amb els serveis socials de Palau i Sant Celoni.
2. Habitatge. Apostem per adherir-nos de ple dret a la borsa d’habitatge del Baix Montseny i obrir un antena informativa a Sant Esteve, perquè el veïnat tingui accés a tota la informació en matèria d’habitatge.
3. Infància. Volem garantir que cap nen o nena es quedi sense casal d’estiu o d’hivern, i tampoc sense colònies, i amb relació a allò què dèiem, d’aprofitar la singularitat de l’entorn d’on vivim, per establir un servei de monitoratge (on hi podrien participar avis i també els vigilants) per promocionar que la canalla va a l’escola a peu o en bici.
4. Educació. Hem d’aconseguir que es construeixi el nou institut; dinamitzar el consell escolar; crear una oficina municipal de matriculació amb Palau; i obrir la possibilitat d’organitzar cursos formatius per persones grans i nouvinguts.
5. Economia. Foment de l'economia social i solidària en els àmbits de la cultura i l'activitat agrària, ramadera i forestal per generar nou teixit econòmic local. Alhora, desenvolupar un pla de desenvolupament econòmic local.
Aquestes són les línies mestres de la nostra proposta política per Sant Esteve.
