Què necessita Sant Esteve?

REGENERACIO I RADICALITZACIÓ DEMOCRÀTIQUES
Fa molt de temps que CiU governa amb majoria absoluta a Sant Esteve i només ho ha deixat de fer durant 4 anys dels 32 que fa de l’existència d’eleccions municipals. Aquest fet per si sol ja és un motiu suficient per reclamar un canvi profund; per higiene democràtica. Un canvi que pensem que cal articular a través d’una candidatura amb una visió molt diferent de la que  han tingut els que han governat fins ara. Un moviment que aposti per governar pensant a llarg termini i que no segueixi sistemàticament el principi de  “és que sempre s’ha fet així”.

- UNA GESTIÓ ECONÒMICA CLARA I A LLARG TERMINI
Cal, d’una vegada per totes, una gestió curosa i transparent dels diners públics, en benefici de la majoria. Perquè si no es fa així, el més probable és que s’imposi una manera de fer poc transparent, que fa jocs de mans econòmics per ajustar despeses i ingressos incompatibles i, el més greu, que fa de la desigualtat de tracte amb els veïns i veïnes la seva norma.

Propostes de millora
- Realitzar una auditoria general per part d’un equip independent, a l’inici i al  final de la legislatura. Una auditoria serveix per saber en quin radiografiar l’estat de les finances i dels processos i la gestió burocràtic.
- Que l’alcalde (o un regidor) tinguin dedicació exclusiva i completa a l’Ajuntament cobrant el mateix que l’alcalde actual. L’alcalde actual dedica el 25% de la jornada al poble. Nosaltres pensem que cal dedicar més temps a treballar pel poble i que, pels mateixos diners, algú s’hi podria dedicar tota una jornada sencera.
- Sistematitzar la gestió. Fixar processos i protocols que permetin controlar i racionalitzar la gestió econòmica municipal.
- Regular les subvencions a les entitats i la resta d’ajuts econòmics que es presten als veïns i veïnes perquè tothom sàpiga, d’avançada, quines són les normes i les condicions.

- INFORMACIÓ I TRANSPARÈNCIA. Un dels elements que ha caracteritzat els governs municipals de CiU és la poca transparència i la manca d’informació que han transmès als veïns i veïnes. L’Ajuntament oculta les seves decisions controvertides des de fa molt de temps i cal canviar això.

Propostes de millora
- Butlletí d’informació sobre els plens (un anterior a cada ple i un de posterior):  difusió de l’ordre del dia i informacions diverses sobre temàtiques del ple i difusió dels principals acords de les juntes de govern i de les seves implicacions.
- Butlletí d’informació del poble trimestral i autoeditat que, a més, suposararia un estalvi molt important respecte l’actual. Cal ampliar la periodicitat del butlletí municipal i convertir-lo en una eina de divulgació prioritària.
- Canvi del dia i l’horari dels plens. Cal facilitar l’accés del major nombre de persones als plens i a la informació que allà es tracta.
- Explotació de totes les possibilitats que ofereix internet per a la transmissió de la informació de manera més personalitzada. Dinamitzar la web.
- Auditoria social anual de rendiment de comptes. Cada any es durà a terme una sessió d’explicació de l’acció de govern oberta a tota la ciutadania en base a un informe fet públic amb anterioritat.
- Pressupostos populars. Si tots nosaltres ens gestionem el nostre pressupost familiar, també podem col•laborar en la millora de la gestió del pressupost municipal. Hi ha mecanismes que facilten la participació popular en aquesta decisió, la més important de qualsevol legislatura.

DOTAR SANT ESTEVE DE SERVEIS PÚBLICS (A LES PERSONES) DIGNES. Els darrers anys, la prioritat del govern municipal ha estat “embellir” el poble remodelant espais públics (places, carrers, equipaments, etc.) però deixant de banda la posada en marxa de serveis públics a les persones que són molt necessaris per al conjunt de vilatans. I cal fer-ho. I es podrà fer sense construir de nou perquè ja disposem d’un espai on s’hi podrien encabir: l’Escola vella. Entre els serveis que són prioritaris, que no s’han dut a terme i que s’hi podrien ubicar es pot destacar:
- Centre de dia
- Escola Bressol
- Casal de joves
També cal potenciar els serveis a les persones deslligats d’un equipament, com ara l’atenció a les persones més necessitades, on sobresurten col•lectius com els avis, els immigrants i els joves.

DEFENSA DEL TERRITORI
Després de la crisi immobiliària ha quedat encara més clar que la gestió del territori ha de servir al conjunt de la societat i ha de lluitar contra de l’especulació. Els interessos particulars no poden condicionar la planificació territorial de tot un poble.
L’equip de govern de CiU fa un any que va iniciar els tràmits per redactar un nou POUM; la normativa que regularà la planificació territorial de Sant Esteve els propers 10 o 15 anys i que preveu la possibilitat de que el poble creixi desorbitadament fins als 5.000 habitants! Per tant, ens hi juguem molt, ens juguem que el poble no esdevingui un conglomerat de cases residencials.
Des de la CUP considerem que no s’ha de construir més; que el nombre d’habitatges buits a Sant Esteve és suficient per satisfer les noves demandes residencials. Un argument infalible si tenim en compte el projecte urbanitzador que preveu el POUM que acaba d’aprovar Palau.
La defensa del territori inclou també l’aposta ferma per la mobilitat lenta (bicicleta i a peu).
Per últim, pel a fa a planificació territorial, la CUP defensa un sistema de gestió de residus integral basat en el model “porta a porta” i que s’estructuri en el marc d’un empresa integral de serveis mancomunada amb els municipis de la rodalia.

LA TAULA DEL BAIX MONTSENY
A principis del segle XXI és poc assenyat circumscriure els problemes de governabilitat a un sol terme municipal, perquè entenem que Sant Esteve, Palau i Sant Celoni configuren un conglomerat urbà continu de quasi 30.000 persones. Recentment s’han començat a coordinar certes polítiques públiques, però això no es s’ha fet des d’una perspectiva estratégica, permanent i estable sinó de manera puntual.
Per resoldre aquesta problemàtica, des de la CUP de Sant Esteve (així com la de Sant Celoni) apostem per crear la “Taula del Baix Montseny (TBM)” com a òrgan coordinador dels tres municpis pel que fa a diferents polítiques públiques (ordenació territorial, mobilitat, treball, serveis socials, salut, aigua, residus, habitatge, cultura, etc.).