Les assemblees locals de la CUP de Sant Celoni, Palautordera i Sant Esteve, juntament amb el Casal Popular “Quico Sabaté” de Sant Celoni, l’Esbarzer de Palau i el Brot de Sant Esteve, han preparat tot un seguit d’actes per revindincar la independència del poble català, en motiu de la Diada Nacional del proper 11 de setembre de 2011. 

Els actes, emmarcats sota el lema “Que el poble esdevingui govern, Independència” es duran a terme a tots tres pobles, de manera coordinada. Hi haurà 3 actes centrals.

- A Palautordera es farà un dinar el dissabte dia 10 a les 14h al Remei.

- Dissabte 10 a les 22h, una Marxa de Torxes sortirà de la Plaça Major de Sant Esteve per arribar fins la de Palau.

- Diumenge dia 11 de setembre es durà a terme un acte polític i un concert a la Plaça de Comtes del Montseny de Sant Celoni.

......................................................................

MANIFEST 11 DE SETEMBRE DE 2011

Que el poble esdevingui govern  

S’ha acabat el miratge. Punt i final. Ni som de classe mitjana, ni la transició espanyola fou modèlica, ni vivim en un “Estat de dret” i encara menys en un de “Benestar”. Durant els últims 30 anys molts es varen creure aquesta cantarella i, cofois, es varen dedicar a intentar “progressar”, cadascú pel seu compte, fent el que fes falta. Però la realitat és tossuda i, allò que ja sabíem, ara es torna a manifestar amb una cruesa inusitada: el capitalisme, aquest sistema injust de gestió de les nostres vides, sempre torna a collar, mai no en té prou, i, a la mínima que veu una escletxa, es torna a manifestar en la seva essència: explotador, inhumà, injust, brutal. I Espanya exactament igual. Malgrat tots els intents de reforma i les tones de “bona voluntat” posada per alguns catalans d’allò més innocents o d’allò més interessats, l’Espanya profunda, intolerant, al·lèrgica als diferents, sempre torna, sempre. No és reformable. 

Encara no podem copsar l’enorme transcendència del que estem vivint. Ja comença a ser un tòpic però no per això és menys cert ni menys bestial: per primera vegada en els últims 200 anys la immensa majoria de la gent veurà rebaixades substancialment les seves expectatives laborals, personals, col·lectives. La regressió en el nostre nivell de vida, a poc a poc, s’anirà fent encara més evident, ja s’està fent evident. I no només la regressió en termes econòmics o laborals. Els timidíssims avenços (o més aviat els maquillatges moderns) en matèria de reconeixement nacional, cultural i lingüístic viuran també importantíssimes retallades, o si més no intents de retallades (si és que no ho aturem) en els propers anys, segurament en els propers mesos. I prova d’això ha estat l’agilitat amb què s’ha dut a terme la darrera reforma de la llei electoral i de la Constitució espanyola, una passa més cap a la concentració absoluta de poder en els dos grans partits de Madrid, una nova imposició centralitzadora en direcció cap al liberalisme monolític.

Tot i això, molta més gent de la d’esperar està començant a caure del cavall. No és casualitat que en els darrers 3 o 4 anys les classes populars d’aquest país s’hagin mobilitzat de manera considerablement més intensa que ens els darrers 20 anys. La riuada de gent reclamant la independència nacional i l’autodeterminació viscuda a Barcelona el passat 10 de juliol de 2010, les més de 500 consultes populars sobre la independència organitzades sense cap mena de suport institucional, el moviment de persones indignades que va treure una altre riuada de gent el passat 19 de juny, entre d’altres, en són alguns dels seus exponents. Un altre exponent és la visualització, per exemple en les darreres eleccions municipals, de l’important avenç de les forces polítiques i socials que portem temps denunciant amb claredat tot aquest conjunt de situacions, entre d’elles, l’avenç importantíssim de la CUP. 

Els temps estan canviant. La gent està perdent la por. La por a pensar diferent, a votar diferent, a actuar diferent. Ens estem tornant a adonar que sense la nostra implicació i compromís, el de totes i tots, el de la majoria social i popular, sense això, cap canvi en clau de transformació social i d’alliberament nacional no és possible. Si alguna vegada tenim capacitat per a construir un sistema de relacions socials i econòmiques just o d’acostar-nos a la independència, no serà perquè aquest  o aquell personatge són més o menys agraciats en la seva tècnica retòrica o capacitat d’anàlisi estratègica. Si alguna vegada ens hi acostem només serà possible perquè moltes i molts, haurem posat una part del nostre/vostre temps en la construcció d’aquests projectes comuns i col·lectius de millora per a la majoria de la gent del nostre poble, dels Països Catalans. 

Perquè qui ens assegurava (des de fa 30 anys i amb la mateixa avorrida cantarella, una i altra vegada), que mitjançant la via de la representació política podríem aconseguir tot allò que somniava la majoria social d’aquest país just abans de la mal anomenada “Transició”, està quedant en evidència. I no només perquè no hagin aconseguit pràcticament res del que s’havien proposat (si mai s’ho havien veritablement proposat) sinó perquè la seva proposta no funciona i, és més, ens està fent fer passes enrere. A més la classe política professional (deixem les honroses excepcions a banda) s’ha acomodat al mecanisme que deien combatre. Quants ajuntaments dits d’esquerres estan col·laborant en la privatització encoberta de serveis més elementals? Pregunteu si no al senyor Castaño, alcalde del PSC a Sant Celoni, com el seu govern està col·laborant en la brutal retallada que volen fer a l’Hospital de Sant Celoni. Quants polítics autoanomenats nacionalistes ofrenen glòries a Espanya dia sí dia no? Pregunteu al senyor Xena, batlle convergent a Palau, com pot ser que vulgui sortir a la foto al costat dels qui defensem el dret a l’autodeterminació, mentre amb el suport del seu govern, integrat també per un regidor de la coalició GdP+ERC, ha deixat l’alcaldia en mans d’un primer tinent d’alcalde del PP, mentre ha estat de vacances. I quants polítics que fan gala de la seva honestedat i transparència estan quedant en evidència? Pregunteu si no al senyor Cañellas, també convergent, perquè van suspendre la sardinada popular que havia de tenir lloc a Sant Esteve el mateix dia que l’Escola d’estiu de les joventuts de CDC. 

Ja n’estem farts i fartes, hem dit prou. Ara ja ho sabem i no hi ha marxa enrere. Hem après que sense acció col·lectiva, sense el compromís de totes, tots i cadascun de nosaltres, no hi ha res a fer. Que si no ens traiem nosaltres les castanyes del foc, no ho farà ningú. Que si volem un país lliure l’hem de construir des de baix. Arrelat a les necessitats de la majoria de la seva gent. Només així tenim alguna possibilitat d’èxit. Perquè com deia Víctor Hugo “atreviu-vos: només així assolirem el progrés”.